BACALLAR, [BACAYLLAR, BACALAR] s. i adj.

Persona disbauxada, malfatà.

"Viu axi matex hom famos ecclesiastic, de gran estament, gran clergue e molt letrat, e gran bacallar e que feya moltes males e leges obres..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. LXVI

"E per tal los plaen bacayllars lagoters, falsaris, que res no han ab Deu..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. LXXV

"E dixem li: -Bacalar pudent, con podies desemparar ton senyor, que tu ja exiries de preso si fosses pres per .cl. o per .cc., e has lo desemparat en camp..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 229

"Era una dona de bona vida e havia marit bacallar embacallarat, e ella preycava li tots jorns que lexas aquella mala vida."
"Guarda quant de be fa la oracio de la muller, e axi ho deveu fer vosaltres qui teniu los marits bacallars."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 189

"-O, en bacallar! anats en Roma,
Fets vos absolre,
Car vedat sou, pus me volets tolre
Ma castedat."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.557